Imagina que estàs en un pont, un pont que creua una carretera que no saps on està el principi i el final, que no saps a la direcció que circulen els cotxes. Vols experimentar que es caure al buit i decideixes posar-te a la petita repisa que separa l'aire de la carretera de l'aire del pont. Està alt, no t'importa, els teus ulls ja no s'obren, els teus braços ja no toquen la barana, l'aire entra amb rapidesa als teus pulmons, l'extreus suaument i et deixes caure...
... obres els ulls, estàs sencer... com és possible? centenars de coixins t'esperaven allà sota.
Mires al voltant i veus muntanyes verdes, un sol radiant, on sóc et preguntes. Els coixins desapareixen i la superfície és rígida, freda... estàs en mig d'un llac gelat. Seràs capaç d'arribar fins a la vorera? Aixeca el teu cos, camina suau sobre la tímida pel·lícula d'aigua congelada, no tinguis por, ho pots fer. Una esquerda... passa pel voltant, no la trepitgis, cauràs dins i l'aigua se t'endurà no saps on, que decideixes? Superfície ferma, olor de natura verda. Et sents segur oi?
La mala llet de la il·lusió i la crueltat de la coincidència, sempre fent tan bona parella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario