Tot anava molt de pressa, i era molt inestable, semblava que estiguès en un vaixell de vela. No era conscient del que passava al meu voltant però escoltava cada paraula i cada sorollet per fluixet que fos. Tenia la sensació de ser la protagonista d'una pel·lícula d'acció, amor, engany, drama, comèdia, era molt real. Les imatges eren molt nítides, es podia definir fins la última pestanya de la persona que tinguèssis al costat, els colors eren vius i les ombres només apareixien quan algun objecte o persona s'interposa entre la llum i una altra cosa. Feia olor a mar, les onades creaven una música relaxant, la frescor de l'aigua als peus i la sorra volent-se fer un lloc entre els petits ditets. Les mans tocaven l'aigua intentant canviar la direcció o el sentit o simplement creant una nova ruta fallida. L'aigua s'evaporava mentre la sal es mantenia a les mans, entre els dits, a la palma, i els granets blancs provocaven una sensació de picor lleugera. El vent, suau, acompanyat de la brisa, mentre els peixos anaven en la mateixa direcció que el vent però dins l'aigua. Les papallones volaven suau al voltant com si jo fos una flor. El sol escalfava les meves idees. Els peus es movien dirreció a la part urbana, deixant enrere la natura, un massatge suau els peus, la sorra tant esquerpa i divertida alhora. De sobte se'm cauen les ulleres de sol, la llum era massa forta pels meus ulls, la imatge... no n'hi havia, tot blanc, el cel? el sol? les perpelles treballaven com podien per protegir-me però em cremava la retina. I seguidament començo a percebre formes, colors, sorolls... el sol semblava que enfoquès a la meva cara, no m'havia enrecodat de baixar la persiana abans d'anar a dormir. Bon dia, benvinguda al món real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario