No cal dir-li res. Una mirada et diu què pensa, com està, què sent... Amb aquesta persona em passa això, ho sé tot només miranr-la, és fantàstic. Una mirada, un somriure, una paraula, una abraçada, tot tan petit i tan gran al mateix temps, que fa especial qualssevol segon que passo amb ella.
Tot temps al teu costat és poc, tot temps al teu costat és curt, però prefereixo això a no tenir res.
Potser ho llegiràs o potser no, però el que sento és molt fort i no et vull perdre, ets qui ets i jo sóc qui sóc, per això som especials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario